FOTOMONTATGE | Misitio 1

FOTOMUNTATGE

CORRENT

El fotomuntatge és la tècnica que consisteix en combinar una o més fotografias amb l’objectiu de crear una nova composició. Aquesta tècnica s’utilitza per aconseguir una creació que de cap altra manera es podria aconseguir.

Depèn de la composició, poden tenir diferents sentits, com per exemple: un sentit artístic, humorístic, publicitari, entre altres. Molt cops, el mateix autor dóna per entès que l’espectador sap que es tracta d’un fotomuntatge. De totes maneres, a vegades és necessària una petita explicació per contextualitzar els receptors.

En algunes ocasions es pretén enganyar els espectadors, tractant de fer passar el fotomuntatge com una fotografia real. Aquesta és una pràctica que sol aparèixer en el periodisme, quan mitjans de comunicació actuen de manera poc ètica i busquen generar impacte a través de fotomuntatges, sense aclarir que aquestes fotos registren una intervenció o una alteració.

HISTÒRIA: FOTOMUNTATGE AL SEGLE XX

PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

Als inicis, el fotomuntatge es creava retocant fotografies o a partir de la doble exposició de negatius, combinava com a mètode per afegir figures a un foto de paisatges, o bé per imprimir un cel diferent. A més, s’utilitzava la tècnica per corregir els defectes i les limitacions dels mètodes fotogràfics de la època.

Es va iniciar a Europa just després de la Primera Guerra Mundial. El terme fotomuntatge es va inventar en el grup Dadá de Berlín.

El grup d’artistes dadaistes buscaven noves formes d'expressió, és el significat que l'abstracció però que nos fos l’ús de formes tradicionals de pintura i que fos diferent del collage cubista.

El principi del fotomuntatge i el del collage és el mateix: la superposició o enllaç de vàries imatges oposades dins d’un mateix pla, però amb diferents recursos.

Per als dadaistes, les fotografies o fragments fotogràfics es van convertir en els principals materials que estructuraven les seves obres.

Enganxaven fotografies juntament amb retalls de paper de diari i revistes, tipografies i dibuixos per formar imatges caòtiques.

Des de 1923 fins l’entrada de 1930, els usos del fotomuntatge es van estendre ràpidament al camp de la publicitat i la política; cartells, portades de llibres, postals, il·lustracions de revistes i llibres i instal·lacions expositives.

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

En el segle XX, el fotomuntatge va donar un gir radical a una de les característiques principals de la fotografia; la il·lusió de la realitat, es van construir escenes fictícies fetes a partir de “trossets de realitat”.

El fotomuntatge va evident com la fotografia pot ser manipulada per reorganitzar o desorganitzar la realitat.

A mitjans d’aquest període, hi va haver un renaixement del fotomuntatge. Diversos artistes relacionats amb el Pop Art, com Eduardo Paolozzi i Richard Hamilton, feien servir fotografies de revistes i textos per mostrar les seves propostes.

PUBLICITAT

Durant la dècada dels 1920 i dels 1930 la publicitat i la producció gràfica en general (portades de revistes, de llibres, postals, etc.) va ser el que més es va utilitzar. Permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor.

Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari va fer que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.

Durant la dècada de 1930 molts fotògrafs catalans van començar a utilitzar noves tècniques fotogràfiques, entre elles el fotomuntatge. Alguns dedicaren part de la seva tasca professional a la producció de portades per revistes i llibres, anuncis per a la premsa escrita o cartells publicitaris i de propaganda política. Pere Català Pic, Enric Masana, Gabriel Casas, Josep Renau són alguns dels fotògrafs que, cadascú dins una línia estètica pròpia, empraran aquest mitjà.

PROPAGANDA POLÍTICA

Durant tot el període que va des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins a finals de la Segona, el fotomuntatge va ser un dels mitjans més utilitzats per a transmetre un missatge amb contingut polític o de caràcter social. Un cop desfet el grup dadà a Berlín molts dels seus components passaren a militar al partit comunista i passaren a utilitzat el fotomuntatge per a transmetre missatge d'alt contingut ideològic a través sobretot de les portades de revistes i llibres.

A Rússia molts artistes que es dedicaven a la pintura abstracte adoptaren també el fotomuntatge o allò que ells anomenaven poligrafia (dissenys fets amb fotografies, elements tipogràfics i blocs de colors), com a mitjà més efectiu per a servir a la causa de la Revolució i fer arribar els missatges al poble.

ACTUALMENT

El fotomuntatge que coneixem actualment sorgeix de l’aparició de la digitalització.

Abans, el falsejament era evident i no havia intenció d’enganyar a ningú. En el fotomuntatge clàssic no importava que es notéssin les vores en la imatge final, era igual si estava mal retallat, s’entenia igual.

Actualment, mitjançant un ordinador podem crear una imatge visual completament integrada, ocultant el procés de manipulació. Això permet que sembli real tot i no ser-ho.

ARTISTES

HENRY PEACH ROBINSON

Nascut a Regne Unit el 1830.

Formació de pintor a l'escola prerafaelita. Va abandonar per dedicar-se a la fotografia. Va obrir un estudi fotogràfic.

Es considera un pare del pictorialisme fotogràfic.

HANNAH HÖCH

va ser una artista plàstica i fotògrafa alemanya, pionera de el moviment dadà. Va utilitzar, com a manera d'expressió, el fotomuntatge, sent considerada pionera en aquesta tècnica fotográfica.

A partir dels anys quaranta, el seu treball es va centrar en els fotomuntatges en color. Entre els temes que va desenvolupar es troben l'androgínia i l'amor lèsbic, el qual va abordar des de l'experiència personal, a l'mantenir una relació amb l'escriptora holandesa Til Brugman